Una D'Esdrúixoles

Una nit lànguida i molt insípida
Per vies cèntriques va caminant
Sota la típica finestra gòtica
A cops de cítara va recitant

Niña purísima de faz angélica
Que entre las sábanas clapando estás
Ábreme, sílfide, tu alcoba cálida
Que ni los pájaros lo xerraran

La noia pèrfida no era romàntica
I de la música se'n va cansar
"Escolta, Fígaro! Deixa't d'esdrúixoles
Agafa la cítara i fot el camp!"