Sabessis Bé / Mmp (En Directe)

Sabessis bé com ploren les paraules
Del nostre vers que no podrà acabar-se mai
Com s'esmunyen i fugen del pentagrama absurd
Des que tu no hi ets, absurd
Des del meu enyor, absurd

Et dic amic des de l'immens silenci
De cada indret on nia el teu somriure nu
Que il·lumina i perfila l'espai de solitud
On servo els acords per tu
D'un cant que se'm torna mut

Mai, ben segur que mai
Res no tindrà l'encís del moment conviscut
Per molt que el temps em doni
El do d'un altre somni
Viuré captiu del goig de la memòria
I les paraules, el fil d'estimar-se

Tant se val si no fem els camins que havíem previst recomençar
Els teus versos als llavis amics seran vaixells per l'ample mar
Tan pitjor és la certesa infinita de no poder prendre't més la mà
L'enllaç d'amor del teu mirar

Et dic adéu sabent-ne la resposta
Allò que estimes sempre t'ha d'acompanyar
I així, fràgils, els gestos omplen de llargs ressons
Les blanques parets del buit amb l'ombra del teu dibuix

Mai, ben segur que mai
Res no tindrà l'encís del moment conviscut
Per molt que el temps em doni
El do d'un altre somni
Viuré captiu del goig de la memòria
I les paraules, les claus per estimar-se

Tant se val si no fem els camins que havíem previst recomençar
Els teus versos als llavis amics seran vaixells per l'ample mar
Tan pitjor és la certesa infinita de no poder prendre't més la mà
L'enllaç d'amor del teu mirar
Sabessis bé com ploren les paraules
Et dic adéu sabent-ne la resposta
Sabessis bé