La Natura Em Fa Feliç (Titó)

Braços oberts, al mig del bosc
cofoia l'alzina rep els convidats.
Venen la llebre i el cabirol,
la guilla, el toixó i el senglar.

Entre les branques remuga el mussol
i els esquirols ballen el contrapàs.
L'alzina se'ls mira i tots junts a prop seu
espanten les penes cantant.

Potser són les muntanyes,
el cel, el mar, el bosc,
les planes, les cingleres,
els prats, els camps o el sol.

O són potser les platges,
potser són aquests rius.
Són totes aquestes coses
les que em fan més feliç.

Les marietes i els saltamartins
arriben tots junts, amb els grills i els llimacs.
Guaita la merla i el rossinyol
com canten des de l'arbre estant.

També han vingut el llop i l'os bru,
la llúdriga, el cérvol i el talp.
L'alzina se'ls mira i tots junts a prop seu
espanten les penes cantant.

Potser són les muntanyes,
el cel, el mar, el bosc,
les planes, les cingleres,
els prats, els camps o el sol.

O són potser les platges,
potser són aquests rius.
Són totes aquestes coses
les que em fan més feliç.